Hace casi tres años descubrí a este gran club y con él, la verdadera
esencia del Aikido. El comienzo fue muy duro físicamente para mí, dada
la vida tan sedentaria que tenía desde hacía unos años. La motivación
que me hizo dar el paso de formar parte de esta gran familia fue el
texto escrito por nuestra compañera Encarni sobre sus sentimientos
vividos en su superación personal y la victoria contra el propio miedo,
la vergüenza y el dolor. Me alegra haber podido realizar este
descubrimiento que me ha marcado tan positivamente en mi vida, ahora no
concibo una vida sin el Aikido.
La primera prueba a la que asistí
fue la de Fran, aprendí que no sólo es una prueba física, también
influye la motivación, la lucha contra uno mismo, el poder de la mente,
la fuerza que somos capaces de expresar y la resistencia a la derrota.
Pero ninguna palabra transmite las sensaciones que se viven en la
prueba de la Hakama. El miedo, el dolor, la vergüenza y la sensación de
abatimiento no se pueden describir. Caer y levantarse, caer otra vez y
otra, en un bucle que no parece tener fin. Con tu mente en contra y el
fracaso siempre presente, descubres que estás solo. Te duele el cuerpo y
apenas puedes respirar, pero al final te levantas e intentas mantener
la marcialidad, en un combate interminable contra uno mismo.
Me
siento orgulloso de haber llegado hasta aquí, es un honor. Tengo un
largo camino por recorrer en esta disciplina única como ninguna. Gracias
a mis compañeros por todo lo que aportáis: apoyo, amistad, ejemplo de
superación y por supuesto a mi Maestro, gracias por todo lo que he
aprendido a tu lado y sobre todo por creer en mí. He descubierto que mi
mayor enemigo era yo mismo y he vencido.
Jordi Ribera Capellino
miércoles, 18 de octubre de 2017
lunes, 11 de septiembre de 2017
Aikido niños
El próximo domingo 17 de septiembre de 10h a 12h abrimos las puertas del Club Aikido Alcoy para todos aquellos niños que quieran probar este Arte Marcial.
Compañerismo, concentración, respeto, autocontrol, si buscas estos valores para tu hijo ven y prueba, te esperamos en el polideportivo Francisco Laporta.
Compañerismo, concentración, respeto, autocontrol, si buscas estos valores para tu hijo ven y prueba, te esperamos en el polideportivo Francisco Laporta.
#aikido #aikido_kids #aikido_infantil #aikikai #aetaiki #actividades#alcoy #alcoi #budo #artes_marciales #defensa_personal #infantil#niños #jóvenes #regidoriadesportsalcoi #ajuntamentalcoi#polideportivofranciscolaporta #Aikidoymuchomás
jueves, 11 de mayo de 2017
Homenaje a José Balaguer 2017
“El Montdúver: entre la Valldigna i la Safor”
Montdúver, 841 m
Eixida: Dissabte 20 de Maig a les 8,30h a la Gasolinera Bou
(entrada d’Alcoi).
Equipatge: Calçat, roba esportiva del club (preferentment), aigua i bocata, i per al dinar el que cregueu.
Durada: 3 hores i mitja.
Nivell de dificultat: Baix-mitjà.
Equipatge: Calçat, roba esportiva del club (preferentment), aigua i bocata, i per al dinar el que cregueu.
Durada: 3 hores i mitja.
Nivell de dificultat: Baix-mitjà.
Salida: Sábado
20 de mayo a las 8,30 en la gasolinera Bou (entrada de Alcoy).
Equipaje:
Calzado, ropa deportida del Club (preferentemente), agua y bocata, y para comer
lo que creáis.
Duración: 3
horas y media.
Nivel
de dificultad: Bajo-medio.
El primer que cal destacar del nom del cim és, precisament, les diferents denominacions que rep: Montdúber, Montdúver, Mondúber i Mondúver. Per a mi, la correcta és la més valenciana: Montdúver o bé Mondúver. En la foto es veu ple de neu, cosa poc habitual però probable, donat que estem en comarques la Safor i la Valldigna, d’un nivell de pluges molt elevat. Esperem que les boires marines ens deixen vore l’esplèndid espectacle que apareix en la serigrafia, ubicada al final del text, que potser pertany a alguna edició del llibre de Cavanilles. El Montdúver i les terres de la Valldigna i la Safor han estat habitades des de ben lluny. Els neandertals ja xafaren estes terres, per la seua abundància en caça, pesca i espècies vegetals amb fruit; de fet, als peus del Montdúver està el centre d’interpretació de la Cova del Parpalló. El bosc mediterrani ens envolta, però no tant com toca, perquè malauradament els incendis l’han perjudicat molt. Voreu pins dels dos tipus, el carracs i crec que també pinastre. També hi trobareu l’estepa blanca i la rosa, la maçanella borda, el romer i el romer mascle. Les espècies vegetals ens indiquen el clima subhumit de la serra i la seua bondat climàtica per a elles (les plantes) i la seua reproducció. Recordem que estem en terres de la Valldigna, que ix a la Safor (baixa) per Barx (Barig). La ruta dels Monestirs ens queda als peus i a l’oest, camí que tots els valencians hem de fer, com els àrabs el fan a la Meca.
L’excursió que farem és curta i la dificultat mitjana; hi ha pendent però la farem “espaiet”. Recordeu portar aigua abundant (és solana), i calçat i roba esportiva, preferentment roba del Club: samarreta, barret, etc. L’excursió d’anada i tornada des del punt d’eixida són uns 7 quilòmetres, és a dir, 3,5km d’anada i els mateixos de tornada. Per als “samurais” del club, tranquils, perquè no dona temps a usar el bokken. Els xiquets pillaran la davantera i fins i tot aniran per les travesses, i arribaran com sempre els primers. El dinar serà en l’àrea recreativa de la Font de la Drova, i allí cadascú portarà un menjar més o menys elaborat, però agraït. Ens vegem allí per a estar amb Jose una altra vegada.
El primer que cal destacar del nom del cim és, precisament, les diferents denominacions que rep: Montdúber, Montdúver, Mondúber i Mondúver. Per a mi, la correcta és la més valenciana: Montdúver o bé Mondúver. En la foto es veu ple de neu, cosa poc habitual però probable, donat que estem en comarques la Safor i la Valldigna, d’un nivell de pluges molt elevat. Esperem que les boires marines ens deixen vore l’esplèndid espectacle que apareix en la serigrafia, ubicada al final del text, que potser pertany a alguna edició del llibre de Cavanilles. El Montdúver i les terres de la Valldigna i la Safor han estat habitades des de ben lluny. Els neandertals ja xafaren estes terres, per la seua abundància en caça, pesca i espècies vegetals amb fruit; de fet, als peus del Montdúver està el centre d’interpretació de la Cova del Parpalló. El bosc mediterrani ens envolta, però no tant com toca, perquè malauradament els incendis l’han perjudicat molt. Voreu pins dels dos tipus, el carracs i crec que també pinastre. També hi trobareu l’estepa blanca i la rosa, la maçanella borda, el romer i el romer mascle. Les espècies vegetals ens indiquen el clima subhumit de la serra i la seua bondat climàtica per a elles (les plantes) i la seua reproducció. Recordem que estem en terres de la Valldigna, que ix a la Safor (baixa) per Barx (Barig). La ruta dels Monestirs ens queda als peus i a l’oest, camí que tots els valencians hem de fer, com els àrabs el fan a la Meca.
L’excursió que farem és curta i la dificultat mitjana; hi ha pendent però la farem “espaiet”. Recordeu portar aigua abundant (és solana), i calçat i roba esportiva, preferentment roba del Club: samarreta, barret, etc. L’excursió d’anada i tornada des del punt d’eixida són uns 7 quilòmetres, és a dir, 3,5km d’anada i els mateixos de tornada. Per als “samurais” del club, tranquils, perquè no dona temps a usar el bokken. Els xiquets pillaran la davantera i fins i tot aniran per les travesses, i arribaran com sempre els primers. El dinar serà en l’àrea recreativa de la Font de la Drova, i allí cadascú portarà un menjar més o menys elaborat, però agraït. Ens vegem allí per a estar amb Jose una altra vegada.
***
Lo primero que hay que
destacar del nombre de la cima es, precisamente, las diferentes denominaciones
que recibe: Montdúber, Montdúver, Mondúber y Mondúver. Para mí, la correcta es
la más valenciana: Montdúver o Mondúver. En la foto se ve lleno de nueve, cosa
poco habitual pero probable, dado que estamos en las comarcas de la Safor y la
Valldigna, de un nivel de lluvias muy elevado. Esperamos que las brumas marinas
nos dejen ver el espléndido espectáculo que aparece en la serigrafía, ubicada
al final del texto, que puede ser pertenezca a alguna edició del libro de
Cavanilles. El Montdúver y las tierras de la Valldigna y la Safor han estado
habitadas desde hace mucho tiempo. Los neandertales ya pisaban estas tierras,
por su abundancia de caza, pesca y especies vegetales con fruto; de hecho, a
los pies del Montdúver está el centro de interpretación de la Cueva del
Parpalló. El bosque mediterráneo nos envuelve, pero no tanto como debería,
porque desgraciadamente los incendios la han perjudicado mucho. Veréis pinos de
los dos tipos, el carrasco y creo que también el ródeno. También encontraréis
la jara blanca y la rosa, el manzano borde, el romero y el romero macho. Las
especies vegetales nos indican el clima subhúmedo de la sierra y su bondad
climática para las plantas y su reproducción. Recordemos que estamos en tierras
de la Valldigna, que salen a la Safor (baja) por Barx (Barig). La ruta de los
Monasterios queda al pie y al oeste, camino que todos los valencianos hemos de
hacer, como los árabes lo hacen a la Meca.
La excursión que haremos es
corta y la dificultad media; hay pendiente, pero la haremos “despacico”. Recordad traer agua
abundante (es solana), y calzado y ropa deportiva, preferentemente ropa del
Club: camiseta, gorra, etc. La excursión de ida y vuelta desde el punto de
salida son unos 7 kilómetros, es decir, 3,5 km de ida y los mismos de vuelta.
Para los “samuráis” del Club,
tranquilos, porque no dará tiempo a usar el bokken.
Los niños cogerán la delantera e incluso irán por los atajos, y llegarán como
siempre los primeros. La comida será en el área recreativa de la Font de la
Drova, y allí cada uno traerá una comida más o menos elaborada, pero
agradecida. Nos vemos allí para estar con Jose una vez más.
Por Antonio
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



